Lyrics

Una nit tan clara, de bona fortuna Entre dues fosques, quan trencava el dia Va n�ixer galana, airosa, la filla Del sol i la lluna Una nit tan clara, de bona fortuna Transparent i blanca com la seva mare Tenia els cabells lluents com el sol Dins sos ulls girava el foc de son pare Com un girasol Transparent i blanca com la seva mare -Mumare -li deia- mumare, emportau-me; Per nits tenebroses voldria volar Partir a fer la volta, quan penja la tarda... Donau-me la m�! -Mumare -li deia- mumare, emportau-me -Per qu�, filla meva, vols c�rrer, tan nina Per deserts de fosca i cels constel�lats? -Vull veure la via, el temps que camina Per camps i ciutats -Per qu�, filla meva, vols c�rrer, tan nina? -Em fan mal les cames, tenc el bra� que em cau Mumareta meva, estic tan retuda Que en barrancs de fosca caur� esmaperduda Si no us aturau Em fan mal les cames, tinc el bra� que em cau En una pineda, su-arran d'una platja On les ones moren pintades de blau On mai no arribaven els vents ni l'oratge Li feren el cau En una pineda, su-arran d'una platja De nit i de dia, tot l'any la vetllaven Ni boires ni n�vols cobriren l'esguard Els peixos li reien, ocells li portaven Garlandes de nard De nit i de dia, tot l'any la vetllaven Arran de les ones filava quimeres: El fil com de seda, la filosa d'or Un rei que es va perdre, ca�ant per dreceres Vengu� a perdre el cor Arran de les ones, filava quimeres Tot el que demana, es compleix al vol: El poal treu aigua, res no l'entrebanca De ses mans eixia, com de l'ona blanca El peix com un sol Tot el que demana, es compleix al vol Nom�s que ella ho mani, la taula �s parada El rei s'hi extasia de veure l'encant I �s com si la vida rest�s embruixada Als ulls de l'amant Nom�s que ella ho mani, la taula �s parada Amb ella voldria casar-se tot d'una Si un dia la reina tengu�s un denou; Car sols veu aquella de mirada bruna Que torba i commou Amb ella voldria casar-se tot d'una La reina moria en punt de migdia D'ang�nia i de pena, potser de tristor; La tristor de veure que mai no acudia El foc de l'amor La reina moria en punt de migdia El rei la voldria, ning� no en sap noves No en treuen clar�cia; potser ha volat? -No sabem qui �s ella. Cercau dins les coves Pel bosc i pel prat El rei la voldria, ning� no en sap noves Ompliren la terra d'edictes i crides -potser fou un somni que ja no existeix-; La gent perjurava per vides i vides Que no la coneix Ompliren la terra d'edictes i crides El cor d'aquell home b� que es va complaure: Dins un tel de boira la vengu� a trobar La jove filava i el fus li va caure Al fons de la mar El cor d'aquell home b� que es va complaure De sobta la jove un bra� es tallava Va llan�ar-lo a l'aigua i pesc� aquell fus; Torn� a confegir-se, i el rei no gosava Mirar-la, conf�s De sobta la jove un bra� es tallava Debades voldria con�ixer la branca De la que va n�ixer, un jorn ventur�s Per conhort li explica que sa mare �s blanca Que son pare �s ros Debades voldria con�ixer la branca Ning� no va sebre si era de plata El vestit de no�a, tan bell i esplendent Nom�s varen veure que era com l'escata Del peix m�s lluent Ning� no va sebre si era de plata