Lyrics

Qu� se n'ha fet de l'amor Tan prest s'apaga? El marit est� gel�s La dama calla Parteixen de cap a Lluc �s mitja tarda Ell nom�s cerca venjar-se No diu paraula Un niu de serpents que fiblen Com una daga Ai, ai, que dins les muntanyes Cau l'horabaixa Ella duu el vestit de seda Blava i brodada Dins la m� un ramell de flors Flors de guirnalda Arriben a un lloc estret El cam� es tanca Les murtreres de la nit Un plany exhalen Ai, ai, que la nit �s negra Boira endolada -Mireu que �s fonda la vall Mai no s'acaba El penyal tallat a plom Roca segada -Marit, donau-me la m� Que la fond�ria Em fa tremolar la pell La pell de l'�nima Ai, ai, que dins el barranc Remuga l'aigua La llen�a dins el fondal D'una estirada Penya-segat rebota La bella dama La fosca se l'ha engolida Les roques callen Ni un rastre del crim no en queda Per recordan�a Ai, ai, que aix� succe�a Abans de l'alba I diuen que un esbart d'�ngels Grassons, de nacre Es va despenjar dels n�guls Per emparar-la Alcen el vol les campanes Tan plenes d'ales; Cantaven missa primera �ngels i frares Ai, ai, que s�n les campanes Que m'omplen d'ales B� cerca el marit fugir Talment un lladre El cam� volta i revolta Per la muntanya Quan pos� el peu dins l'esgl�sia De matinada Va con�ixer entre les ombres Aquella cara Ai, ai, que entre les alzines Trencava l'alba Ai, que la bella dona No �s morta encara B� que l'ha vista el marit Agenollada Per dins les clarors primeres Just a trenc d'alba La va sorprendre que feia L'ullet als �ngels Ai, ai, que la bella dona No �s morta encara