Lyrics

Mon cor estima un arbre! M�s vell que l'olivera M�s poder�s que el roure, m�s verd que el taronger Conserva de ses fulles l'eterna primavera I lluita amb les ventades que atupen la ribera Com un gegant guerrer No guaita per ses fulles la flor enamorada; No va la fontanella ses ombres a besar; Mes D�u ung� d'aroma sa testa consagrada I li don� per terra l'esquerpa serralada Per font la immensa mar Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina No canta per ses branques l'aucell que encativam; El crit sublim escolta de l'�guila marina O del voltor qui puja sent l'ala gegantina Remoure son fullam Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; Revincla per les roques sa poderosa rel T� pluges i rosades i vents i llum ardenta I, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta De les amors del cel Arbre sublim! Del geni n'�s ell la viva imatge: Domina les muntanyes i aguaita l'infinit; Per ell la terra �s dura, mes besa son ramatge El cel qui l'enamora, i t� el llamp i l'oratge Per gl�ria i per delit Oh! s�: que quan a lloure bramulen les ventades I sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal Llavors ell riu i canta m�s fort que les onades I vencedor espolsa damunt les nuvolades Sa cabellera real Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura Com a penyora santa dur� jo el teu record Lluitar constant i v�ncer, reinar sobre l'altura I alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt, �nima forta! Traspassa la boirada I arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals Veur�s caure a tes plantes la mar del m�n irada I tes can�ons tranquil�les 'niran per la ventada Com l'au dels temporals