Lyrics

Anit vaig somiar que anava a cal poeta I li vaig demanar un poema per fer una can�� Li vaig demanar que em don�s unes paraules Com un vestit a mida pensat per lluir-lo La tarda era d'estiu i a l'hora de la sesta Dormien les paraules dins el seu menjador Anava despertant les que m�s m'agradaven Les anava enfilant dins el seu mocador El poeta llan�� el mocador a l'aire I aix� em naixien arbres plens de flors Les paraules hi penjaven totes juntes Hi feien garlandes de tots els colors Ell era el poeta que jo m'estimava I que em recordava tots els meus amors I amb aquella veu, per mi tan coneguda Cant� una tornada de vells trobadors Aquella nit d'estiu a casa del poeta No l'oblidar� mai per molt que visqui jo La lluna ens ajud� a fer bona la lletra I a la matinada naixia una can��