Lyrics

Hi havia un gran senyor Qui habitava el seu castell I a la vila no lluny d'ell Hi havia un llaurador Una fia que tenia Era hermosa, gran i bella I el Comte, perdut per ella Sospirava nit i dia Perqu� en tots aquells entorns No hi havia altra fadrina Que tengu�s cara tan fina Ni tantes gr�cies ni dons I cada pic que la veia Son amor li declarava I ella tot d'una tornava Com la grana de vermeia Ell li va dir robadora; Cap a ella s'acost�; No li rep altra resposta: -Vost� �s Comte i jo pastora! -Jo per tu pastor em far� De riquesa n'estic fart Senyor Comte, ha vengut tard Un altre el meu cor ja en t� I el Comte fora de si Se'n va anar dins es torrent I, quan no veu passar gent Se planta enmig des cam� Molt promte veu compar�ixer Un jovenet qui venia I era el jove que ell volia Sa rancor li feu con�ixer Li diu: -Fiet, tu em fas nosa O tu em mates o jo et mat Un des dos, d'aquest combat Quedar� davall sa llosa S'espasa li ofereix No la vol de cap manera I el Comte no es desespera I amb l'espasa l'envesteix Tot va passar tant de promte I aquell jove pega un crit Quan se va sentir en es pit Que ha ficat s'espasa es Comte I el Comte la se fa neta Amb ses aigos des torrent I en es mort el du corrents A enterrar dins una pleta I a ses quatre nits despr�s Se'n va anar a ca sa pastora I ella s'estimat enyora No sap res d'aquell succ�s L'agafa per sa m� blanca Dins un quarto la se'n du I el Comte per m�s segur Sa porta des quarto tanca Sa pobra pastora crida: -Oh, estimat meu, ajuda'm! I cau a terra esmortida De tot quant passa no es tem I per espai de set anys Cada pic que se mirava Es mirai li presentava I aquella taca de sang