Lyrics

A la fontana del verger On l'herba creix fins al roquer A l'ombra d'un dol� taronger -el seu voltant tot ple de flors I d'un ocell viu i lleuger- La vaig trobar sens pretendent La qui refusa el meu sola� Era donzella de cos bell Filla del noble del castell I quan vaig creure que l'ocell Les flors i l'aigua i el cel blau Feien feli� son cor novell I escoltaria el meu consell Va canviar de tarann� Son plor arrib� fins a la font Els seus sospirs trenquen el cor: "Jes�s -diu ella-, rei del m�n! Per V�s augmenta el meu dolor Car el desig vostre em confon Vist que els joves de tot el m�n Estan servint-vos perqu� us plau." "Per V�s �s fora el meu amic El bell, el noble, el m�s gentil I aqu� coman mon cor patint Mon desconsol i el meu desig Male�t sia el rei Llu�s Que don� ordres i predics I ompl� de gran dol el meu pit." Veient-la aix� desconhortar Li dic suaument vora el riu clar: "Ja n'hi ha prou de tant plorar: Marceix la cara i el color I no us cal desesperar Que D�u que fa els arbres fruitar Us pot donar consol i amor." "Senyor -diu ella-, �s veritat Que en el cel D�u s'apiadar� Del meu cor trist i enamorat Ser�, per�, a l'altra vida; En canvi ara m'ha deixat Sense l'amor de l'estimat I l'ha portat ben lluny de mi."