Lyrics

Era un 18 de novembre Quan triaren atacar I embrutaren de metralla De la terra fins la mar I a la mar la mort trobaren De la m� d'aquells infants Que la vida els demanava De tornar-se partisans Llu�a a les muntanyes el primer raig de sol Espurnes de rosada jugaven amb la pols Entre les flors daurades anava el meu cam� Sanglots de dol trencaren d'un cop aquell enc�s Cridava una veu jove i era un crit antic Era un lament tan aspre que se'm clav� en el pit: Que no tinguin descans, per sempre male�ts Ells que me l'han mort, han mort el meu somr�s! Hagu�s volgut tenir-te, morir amb tu potser Per dibuixar-hi un bes al teu darrer somr�s No s� qu� fer amb les coses que vas deixar aqu� Ni puc parar la taula, ni tornar a fer el llit Amor que ja no tornes, he de dir-te, estimat Que no puc amb l'abs�ncia que em deixes a les mans Que no tinguin descans...!