Malson per entregues

Lyrics

Aquell dilluns va al�ar-ne neguit�s I a l'esmorzar va comentar amb la dona Haver somniat que l'empaitava un home D'aspecte faciner�s Armat amb un 38 Ca�ant-lo a trets per tota la ciutat Pels terrats i sota les clavegueres Corre que corre i l'home aquell darrera Implacable i decidit Com un �ngel de la mort Esfere�t i cec, va ensopegar Per� ans que el botx� remat�s la faena Ell tragu� una arma i amb mitja dotzena De trets va deixar-lo est�s Enmig d'un bassal de sang I de darrera un arbre sort� en Pau Un company de pen�ries d'oficina Per ensorrar-li un ganivet de cuina Al ferit en el clatell Com qui descabella un brau I l'endem�, assegut als peus del llit Ell li va dir, plor�s, amb mala cara Que el male�t malson continuava Amb ell al mig del carrer Amb una pistola a la m� Que encara fumejava pel can� La gent cridava, plorava i corria Ella volia moure els peus i no podia Qu� �s el que estava passant? Qui collons era aquell mort? En Pau tampoc pogu� fugir. Voltats De policies, cotxes i sirenes Les mans emmanillades a l'esquena A cops de puny i empentes Se'ls van endur en un furg� Despr�s un rac� fosc i un llum als ulls I uns homes fent preguntes i amenaces En relaci� a un mafi�s mort a la pla�a Per dos fan�tics fidels A diab�lics rituals Va despertar-se xop i tremolant La nit seg�ent cap a dos quarts de quatre 'Dem� sens falta anirem al psiquiatre...' Ella va dir-se mentre ell Li contava sanglotant Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats Els condemnava a divuit anys i un dia Es pensava que mai m�s no tornaria A mirar-se en els seus ulls Ni a sucar pa en el seu plat Per sort, en Pau, cam� de la pres� Utilitzant la coneguda arg�cia Del tinc pip� i tinc la pixera fluixa Va saltar en marxa del tren I va fugir en la foscor I ell es podria en un calab�s fred Amb un camell penjat que nom�s reia I un transvestit amb barbes que li deia: 'Quan t'hi acostumis veur�s Que no s'hi est� malament.' Quan van tornar del metge es va adormir Profundament com un nad� al sof� I hauria pogut seguir clapant fins l'endem� Si no l'hagu�s despertat La seva pobra muller Cridant que en Pau havia telefonat Que els de la pasma els segueixen les passes Que no era un bon amagatall la casa Que fondejat en el port Esperava un vaixell grec Caigu� rod� i en recobrar-se tingu� La sensaci� que el terra es bellugava Va obrir els ulls i es va topar amb una cara Molt semblat a Charles Boyer Somrient-li a un pam de nas Oferint-li una tassa de caf� I amb veu de vell llop de la mar li deia: 'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur? Dans une demie-heure nous Arriverons � Marseille C'est joli la libert� N'est-ce pas, monsieur? C'est joli la libert�.'