Lyrics

A mida que arriben homes Es va fent gran la ciutat A mida que els peus li creixen Se li fa petit el cap A mida que creix oblida Inflada de vanitat Que sota l'asfalt hi ha la terra Dels avantpassats A mida que perd la mida Es va omplint de presoners De robinsons d'estar per casa N�ufrags enmig del merder Que viuen vides petites En petits m�ns de formig� Aix� estan les coses entre Barcelona i jo Mil perfums i mil colors Mil cares t� Barcelona La que en Cerd� somni� La que va esguerrar en Porcioles La que devoren les rates La que volen els coloms La que es remulla a la platja La que s'enfila als turons La que per Sant Joan es crema La que compta per dansar La que se'm gira d'esquena I la que em d�na la m� A mida que la camino Sota els plecs del seu vestit I li repasso les arrugues Amb la punteta del dit Em xiulen les cantonades Aquella vella can�� Que nom�s sabem la lluna Barcelona i jo L'estimo nua i sencera Relliscant entre els dos rius Amb les seves fantasies I les seves cicatrius Me l'estimo amb la fal�lera D'un caloio enamorat Perqu� �s viva i perqu� es queixa La meva ciutat