Passejant per Barcelona [Qui té un amic]

Lyrics

Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard He pensat ja fa una estona que no estic enamorat M'he dit: "Tinc quatre pessetes que �s el que val un caf� Ara que les tinc, les gasto, i aix� ja no les tindr� Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi No tinc el foc que em demana qualsevol barcelon� Em saluda una noieta en mig de la Pla�a Reial: "Qu� fa un noi com tu cantant amb el Quico en catal�?" (Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el qu5 fa Em saluda una noieta perqu� canto en catal�.) M'acosto i 5m diu: �Bon dia�. Com, bon dia, si fa fosc& Com que la rima �s dif�cil em mira i exclama: tosc! �No s�c pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent� Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent Com que s�c valent, la deixo. Les intrigues em fan por Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, �s un senyor El capvespre continua, cada vegada �s menys cap Netegen una fa�ana tota coberta de drap Per fi un bar m'obre les portes com si fos un gran amic; Passo de llarg, no m'agrada, s� el que em faig i s� el que em dic Si les coses no canvien continuar� passejant; Aix� es deia el meu besavi i va morir caminant Ja veieu que n'�s, de f�cil, del no-res fer una can�� Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, �s un senyor Un senyor fotut de f�stic perqu� �s queda en un rac� El rac� de les trompades quan es vol tenir ra�